ELS SET DIUMENGES DE SANT JOSEP

Set diumenges abans de la festivitat de Sant Josep
és tradició honorar-lo meditant els seus set dolor i goigs.
 

1er DIUMENGE

Decideix abandonar secretament Maria, la seva esposa, per no difamar-la.
 

"El naixement de Jesús, el Messies, fou d'aquesta manera: Maria, la seva mare, estava unida amb Josep per acord matrimonial i, abans de viure junts, ella es trobà que havia concebut un fill per obra de l'Esperit Sant. Josep, el seu espòs, que era un home just i no volia difamar-la públicament, resolgué de desfer en secret l'acord matrimonial. Ja havia pres aquesta decisió, quan se li va aparèixer en somnis un àngel del Senyor que li digué:
--  Josep, fill de David, no tinguis por de prendre Maria, la teva esposa, a casa teva: el fruit que ella ha concebut ve de l'Esperit Sant. Tindrà un fill, i li posaràs el nom de Jesús, perquè ell salvarà dels pecats el seu poble.
Tot això va succeir perquè es complís allò que el Senyor havia anunciat pel profeta: La verge concebrà i tindrà un fill, i li posaran el nom d'Emmanuel , que vol dir «Déu amb nosaltres».
Quan Josep es despertà, va fer el que l'àngel del Senyor li havia manat i va prendre a casa la seva esposa. No hi havia tingut relacions conjugals quan ella tingué el fill. I Josep li va posar el nom de Jesús".

(Mt. 1, 18-25.)   -  BCI a Internet
Un àngel li revela el misteri de l'Encarnació.

Propòsit: Confiança en el Senyor.

----------

2on DIUMENGE

Veu néixer Jesús Infant en tanta pobresa.
 

     Per aquells dies sortí un edicte de Cèsar August ordenant que es fes el cens de tot l'imperi.  Aquest cens va ser anterior al que es féu quan Quirini era governador de Síria. Tothom anava a inscriure's a la seva població d'origen.  També Josep va pujar de Galilea, del poble de Natzaret, a Judea, al poble de David, que es diu Betlem, perquè era de la família i descendència de David.  Josep havia d'inscriure's juntament amb Maria, la seva esposa. Maria esperava un fill.
     Mentre eren allà, se li van complir els dies  i va néixer el seu fill primogènit: ella el va faixar amb bolquers i el posà en una menjadora, perquè no havien trobat cap lloc on hostatjar-se.
     A la mateixa contrada hi havia uns pastors que vivien al ras i de nit es rellevaven per guardar el seu ramat.  Un àngel del Senyor se'ls va aparèixer i la glòria del Senyor els envoltà de llum. Ells es van espantar molt.  Però l'àngel els digué:
--  No tingueu por. Us anuncio una bona nova que portarà a tot el poble una gran alegria:  avui, a la ciutat de David, us ha nascut un salvador, que és el Messies, el Senyor.  Això us servirà de senyal: trobareu un infant faixat amb bolquers i posat en una menjadora.
I de sobte s'uní a l'àngel un estol dels exèrcits celestials que lloava Déu cantant:
--  Glòria a Déu a dalt del cel, i a la terra pau als homes que ell estima.
     Quan els àngels els deixaren i se'n tornaren cap al cel, els pastors deien entre ells:
--  Arribem-nos a Betlem a veure això que ha passat i que el Senyor ens ha fet saber.
    Hi anaren, doncs, de pressa i trobaren Maria i Josep, amb el nen posat a la menjadora. En veure-ho, van contar el que els havien anunciat d'aquell infant. Tothom qui ho sentia quedava meravellat del que deien els pastors. Maria guardava tot això en el seu cor i ho meditava. Després els pastors se'n tornaren, glorificant Déu i lloant-lo pel que havien vist i sentit: tot ho van trobar tal com els ho havien anunciat.

(Lc. 2, 1-20.)   -  BCI a Internet
Escolta el cant dels cors angèlics i té l'alegria d'aguantar i acaronar Déu als seus braços.
Propòsit:  Estimar la santíssima Humanitat de Crist.

----------

3er DIUMENGE

La preciosa Sang vessada en la circumcisió.

    Quan van complir-se els vuit dies i hagueren de circumcidar l'infant, li van posar el nom de Jesús; era el nom que havia indicat l'àngel abans que el concebés la seva mare.
 (Lc. 2, 21.)   -  BCI a Internet

El nom de Jesús, que li havia donat l'àngel, l'encoratja.

Propòsit:  Invocar sovint el nom de Jesús.

----------

4t DIUMENGE

La profecia de Simeó sobre els futurs dolors de Jesús i Maria.

     Quan van complir-se els dies que manava la Llei de Moisès referent a la purificació, portaren Jesús a Jerusalem per presentar-lo al Senyor. Així ho prescriu la Llei del Senyor: Tot primogènit mascle serà consagrat al Senyor. Havien d'oferir en sacrifici, tal com diu la Llei del Senyor, un parell de tórtores o dos colomins .
      Hi havia llavors a Jerusalem un home que es deia Simeó. Era just i pietós, esperava que Israel seria consolat i tenia el do de l'Esperit Sant. En una revelació, l'Esperit Sant li havia fet saber que no moriria sense haver vist el Messies del Senyor. Va anar, doncs, al temple, guiat per l'Esperit, i quan els pares entraven amb l'infant Jesús per complir amb ell el que era costum segons la Llei, el prengué en braços i beneí Déu dient:
--   Ara, Senyor,
deixa que el teu servent
se'n vagi en pau,
com li havies promès.
Els meus ulls han vist el Salvador,
que preparaves per presentar-lo
a tots els pobles:
llum que es reveli a les nacions,
glòria d'Israel, el teu poble.
El seu pare i la seva mare estaven meravellats del que es deia d'ell. Simeó va beneir-los i digué a Maria, la seva mare:
--  Aquest infant serà motiu que a Israel molts caiguin i molts d'altres s'aixequin; serà una senyera combatuda, i a tu mateixa una espasa et traspassarà l'ànima. Així es revelaran els sentiments amagats al cor de molts.
      Hi havia també una profetessa, Anna, filla de Fanuel, de la tribu d'Aser. Era d'edat molt avançada: havia viscut set anys amb el seu marit, però havia quedat viuda, i ara ja tenia vuitanta-quatre anys. Mai no es movia del temple i donava culte a Déu nit i dia amb dejunis i pregàries. Ella, doncs, es va presentar en aquell mateix moment i donava gràcies a Déu i parlava de l'infant a tots els qui esperaven que Jerusalem seria alliberada.
     Quan hagueren complert tot el que manava la Llei del Senyor, se'n tornaren a Galilea, al seu poble de Natzaret. 
 (Lc. 2, 22-39.)   -  BCI a Internet


Percebre que aquests dolors servirien per la salvació de les ànimes.

Propòsit: Ajudar Crist a redimir el món amb la nostra oració sacrificada.

----------

5è DIUMENGE

La fugida precipitada a l'Egipte. 

     Quan els savis se n'hagueren anat, un àngel del Senyor es va aparèixer en somnis a Josep i li digué:
--   Lleva't, pren el nen i la seva mare, fuig cap a Egipte i queda-t'hi fins que jo t'ho digui, perquè Herodes buscarà l'infant per matar-lo.
     Josep es llevà, prengué de nit el nen i la seva mare, se'n va anar cap a Egipte i s'hi quedà fins a la mort d'Herodes. Així es va complir allò que el Senyor havia anunciat pel profeta: D'Egipte he cridat el meu fill.
Matança dels infants de Betlem
    Quan Herodes es veié burlat pels savis, es va indignar molt, i ordenà que a Betlem i a la seva rodalia matessin tots els nens de dos anys en avall, l'edat que calculava pel que li havien dit els savis. 17 Així es va complir allò que havia anunciat el profeta Jeremies:
     A Ramà se sent un crit,
plors i grans planys:
és Raquel que plora els seus fills,
i no vol que la consolin,
perquè ja no hi són.
  (Lc. 2, 13-18)   -  BCI a Internet

Tenir sempre amb ell allí el mateix Déu i la seva Mare Santíssima.
Propòsit: Acceptació voluntària del voler de Déu.

----------

6è DIUMENGE


El temor d'Arquelau en tornar de l'Egipte. 


   Després de la mort d'Herodes, un àngel del Senyor es va aparèixer en somnis a Josep, a Egipte,  i li digué:
--  Lleva't, pren el nen i la seva mare i vés-te'n al país d'Israel, que ja són morts els qui volien matar l'infant.
   Josep es llevà, prengué el nen i la seva mare i va tornar al país d'Israel.
   Però quan va sentir a dir que Arquelau regnava a Judea en lloc del seu pare Herodes, tingué por d'anar-hi. Advertit en somnis, es retirà a la regió de Galilea i se n'anà a viure en un poble anomenat Natzaret. Així es va complir allò que havien anunciat els profetes: «Li diran Natzarè.»

(Mt. 2, 19-23)   -  BCI a Internet

Poder viure en pau amb Jesús i Maria a Natzaret.
Propòsit: Santificar-nos en el treball ordinari de cada dia.


----------

7è DIUMENGE

Perd el Nen per tres dies. 

    L'infant creixia i s'enfortia, ple d'enteniment; i Déu li havia donat el seu favor.
    Els pares de Jesús anaven cada any a Jerusalem amb motiu de la festa de Pasqua. Quan ell tenia dotze anys, hi van pujar a celebrar la festa, tal com era costum. Acabats els dies de la celebració, quan se'n tornaven, el noi es quedà a Jerusalem sense que els seus pares se n'adonessin. Pensant que era a la caravana, van fer una jornada de camí abans de començar a buscar-lo entre els parents i coneguts; com que no el trobaven, van tornar a Jerusalem a buscar-lo. Al cap de tres dies el van trobar al temple, assegut entre els mestres de la Llei, escoltant-los i fent-los preguntes. Tots els qui el sentien es meravellaven de la seva intel·ligència i de les seves respostes. En veure'l allà, els seus pares van quedar sorpresos, i la seva mare li digué:
--  Fill meu, per què t'has portat així amb nosaltres? El teu pare i jo et buscàvem amb ànsia.
     Ell els respongué:
--  Per què em buscàveu? No sabíeu que jo havia d'estar a casa del meu Pare?
    Però ells no comprengueren aquesta resposta.
  Després baixà amb ells a Natzaret i els era obedient. La seva mare conservava tot això en el seu cor. 52 Jesús es feia gran, avançava en enteniment i tenia el favor de Déu i dels homes.
   (Lc. 2, 40-52)   -  BCI a Internet


El troba en el Temple entre els doctors de la Llei.
Propòsit: Buscar Jesús en la confessió, quan l'hem perdut pel pecat.


----------


Antífona
Jesús tenia uns trenta anys i era tingut per fill de Josep.

R:  Pregueu per nosaltres, Sant Josep.
V:  Perquè siguem dignes de les promeses de Jesucrist.

Preguem: Oh Déu, la vostra providència admirable va escollir Sant Josep com a espòs de la santíssima Mare del vostre Fill. Feu que des del cel intercedeixi per nosaltres aquell que ara venerem com a protector a la terra. Per nostre Senyor Jesucrist.

R.  Amén.