Pages

Pecats Capitals


Hieronymus Bosch- The Seven Deadly Sins and the Four Last Things

Abans de res hem de definir què ès el pecat. El Catecisme de l'Església Catòlica ens diu:

1849. El pecat és una falta contra la raó, la veritat i la consciència recta, és un mancament a l'amor veritable, envers Déu i envers el proïsme, a causa d'una adhesió perversa a certs béns. Fereix la naturalesa de l'home i atempta contra la solidaritat humana. Ha estat definit com "una paraula, una acció o un desig contra la llei eterna"(Sant Agustí, Contra Faustum manichaeum, 22, 27; Sant Tomàs de Aquino, Summa theologiae, 1-2, q. 71, a. 6)

1865 El pecat crea un entrenament - una facilitat - al pecat; engendra el vici amb la repetició dels mateixos actes. D'aquí en resulten inclinacions desviades que enfosqueixen la consciència i corrompen l'apreciació -la valoració - concreta del bé i del mal. Així, el pecat tendeix a reproduir-se ia reforçar-se, però no pot destruir el sentit moral fins a la seva arrel.

1866 Els vicis poden ser catalogats segons les virtuts a què s'oposen, o també poden ser referits als pecats capitals que l'experiència cristiana ha distingit seguint sant Joan Cassià (Conlatio, 5, 2) i sant Gregori el Gran (Moralia in Job 31, 45, 87). Són anomenats capitals perquè generen altres pecats, altres vicis. Són la supèrbia, l'avarícia, l'enveja, la ira, la luxúria, la gola, la mandra.


Algunes definicions a "cop de diccionari"

- SUPÈRBIA

. La virtud oposada és l'humilitat
. Excessiva estima de si mateix amb menyspreu dels altres.
. Desig immoderat de la pròpia exaltació.

- AVARÍCIA

. La virtud oposada és la generositat.
. Desig excessiu i desordenat d’adquirir riqueses per guardar-les.
. Continència excessiva en les despeses.

- LUXÚRIA

. És l'oposat a la castedat
. La paraula prové del llatí luxuria que deriva de luxus: exuberància, excés. Aplicat al caràcter; intemperància, llibertinatge.
. Desig sexual extremat o en excés.

- IRA

. La virtut oposada és la paciència
. Emoció bàsica que sol manifestar-se amb una forta descàrrega del sistema nerviós autònom, sovint acompanyada d’activitats somàtiques agressives (injúries, càstigs, venjances, etc) i normalment provocada per ofenses o restriccions reals o imaginàries.

- GOLA

. La virtut oposada és l'abstinència.
. Apetit desordenat de menjar i beure.

- PERESA

. La virtut oposada és la diligència.
. Repugnància al treball, a l’acció.

- ENVEJA

. Desig d'allò que un altre posseeix.
. Sentiment, especialment d’odi, envers qui posseeix una cosa que nosaltres no posseïm.



Definicions tretes de Diec2: , Enciclopedia.cat

3 comentaris: