Acte de contrició
Déu i home vertader,
Creador, Pare i Redemptor meu;
per ser vós qui sou bondat infinita,
i perquè us estimo sobre totes les coses,
em pesa de tot cor, d’haver-vos ofès;
també em pesa perquè em podeu castigar
amb les penes eternes de l’infern.
Ajudat de la vostra divina gràcia,
proposo no tornar mai més a pecar,
confessar-me, esmenar-ne
i complir la penitència que em serà donada. Amén.
Oferiment de la Novena
Oració a Maria Santíssima
Oració a Jesucrist
- Oh Jesús dolcíssim! Pels terribles dolors que sofríreu en el vostre cruel assotament, tingueu pietat d’aqueixes ànimes.
- Oh Jesús dolcíssim! Pels terribles dolors que us causaren en vostra coronació d’espines, tingueu pietat d’aqueixes ànimes.
- Oh Jesús dolcíssim! Pels dolors que sofríreu portant la vostra Creu fins al Calvari, tingueu pietat d’aqueixes ànimes.
- Oh Jesús dolcíssim! Pels dolors que sofríreu en la vostra cruelíssima crucifixió, tingueu pietat d’aqueixes ànimes.
- Oh Jesús dolcíssim! Pels dolors que experimentàreu en la vostra amarguíssima agonia, clavat en l’arbre de la creu, tingueu pietat d’aqueixes ànimes.
- Oh Jesús dolcíssim! Pel dolor immens que sofríreu en entregar la vostra ànima santíssima, tingueu pietat d’aqueixes ànimes. Resposta.
Recomanem-nos ara a les ànimes del Purgatori.
Ara podeu anar directament al dia que desitgeu:
Consideracions per a cada dia de la Novena
Dia 1. QUÈ ÉS EL PURGATORI.
És cosa certa i de fe que hi ha Purgatori, que hi ha un lloc destinat per l’amorosa providència de Déu a l’expiació i purificació de les ànimes que han sortit d’aquest món netes de culpa mortal emperò no tan pures i santes com és necessari per a ésser admeses a la glòria del cel, on no hi entra res que no sia absolutament pur i sant.
És cosa que mai agrairem prou a Déu el benefici que ens ha fet de poder-nos purificar i expiar els nostres pecats en el Purgatori, lloc de terribles penes, d’expiació i de càstig per les ofenses fetes a Déu. I no ens ha de semblar exagerat aquest càstig, puix encara és més gran l’ofensa feta a Déu amb el pecat que no pas les penes del Purgatori, amb tot i ésser tan terribles, que, com diuen els Sants, no es poden expressar ni tan sols comprendre.
Dia 2. OBLIGACIÓ QUE TENIM DE SOCÓRRER LES ÀNIMES DEL PURGATORI.
- diu Sant Alfons Maria De Liguori, que els cristians devem socórrer tant com puguem a aquestes ànimes, i com que les seves necessitats són majors que les dels vius, sembla que, en aquest concepte estem encara més obligats a ajudar-les. Sabem, doncs, certament que les ànimes del Purgatori sofreixen turments imponderables, i, per altra part, és indubtable - diu aquest sant Doctor - i fins article de fe, que podem alleujar a aquestes bones ànimes amb els nostres sufragis i sobretot amb les nostres oracions, devoció no tan sols recomanada d’una manera especial, sinó també practicada per la Santa Església: i essent així, diu, no sé fins a quin punt podria excusar-se de pecar aquell qui descuidés de donar-los alguna assistència o socors, almenys per medi de les seves oracions.
Dia 3. UTILITAT DE LA DEVOCIÓ A LES ÀNIMES DEL PURGATORI.
- És creença piadosa, com ensenya Sant Alfons, Doctor de l'Església, que Nostre Senyor fa conèixer les nostres súpliques i oracions a aquestes ànimes i aleshores elles, plenes de caritat, no poden pas de cap manera deixar de pregar per nosaltres.
Santa Caterina de Bolonya recorria a les ànimes del Purgatori sempre que volia demanar un favor particular, i tot seguit es veia atesa.
Si tenim la satisfacció de deslliurar una ànima del Purgatori i d'obrir-li les portes de la Glòria, devem esperar que dirà agraïda al Senyor: "No permeteu, Senyor, que aquest que m'ha deslliurat dels turments es perdi per sempre." I no negarà Déu la salvació del seu servent davant els precs d'una ànima que és amada esposa seva. Assegura, a més, Sant Agustí, que aquells qui durant la seva vida hagin socorregut les santes ànimes amb major fervor, rebran una particular providència de Déu i majors auxilis per part dels altres si van al Purgatori.
Dia 4. QUE COSA ÉS LA PENA DE SENTIT.
- És la pena de sentit aquell sofriment terribilíssim que dona a les ànimes del Purgatori el foc que les purifica de les relíquies del pecat. Diu Santa Caterina de Gènova, en son Tractat del Purgatori, que el suplici d'aquestes ànimes és espantós, i tan espantós, diu que cap enteniment el podria comprendre i cap llengua podria expressar-lo: pel que fa a la pena de sentit, és l'infern.
¿Què serà sofrir aquell foc que penetra més endins de les entranyes, que arriba a la mateixa ànima? Puix és l'ànima i no el cos el qui sofreix en el Purgatori l'acció d'aquest foc miraculós.
¿I no voldràs, ànima cristiana, alleujar tan grans penes amb tos sufragis?
Dia 5. INTENSITAT DE LA PENA DE SENTIT.
- Reflexiona, ànima devota, el terrible que ha d'ésser aquesta tortura de l'ànima subjecta a l'acció purificadora del foc, i veuràs com el no socórrer amb sufragis les pobres ànimes del Purgatori, és no tenir entranyes de caritat. Si veus caure, diu Sant Lleonard de Port-Maurici, un gos dintre d'un foc, et farà llàstima i procuraràs en el que bonament estigui a la teva mà deslliurar-lo de les flames; ¡i tantes ànimes com hi ha, i tal volta els teus propis pares o parents, que estan abrusant-se en aquelles incomparablement més terribles flames del Purgatori es ve a trobar en la posició d'un home posat en un forn, que no pot gaudir de cap descans sinó després d'haver perdut la vida. Medita-ho bé i examina la teva conducta envers les ànimes del Purgatori i en particular envers els difunts de la família.
Dia 6. DURADA DE LES PENES DEL PURGATORI.
- Aquesta operació purificadora del Purgatori pot ésser molt llarga per vàries causes:
La 1.ª, per la puresa inconcebible que ha de tenir necessàriament l'ànima per a estar davant de Déu, que és la mateixa santedat i puresa, i no admet ningú a la seva glòria que no sia tan pur com el mateix cel. I n'estem tan lluny d'aquesta puresa que diu Santa Caterina que el que és perfecte als ulls de l'home, està ple de defectes als ulls de Déu.
La 2.ª causa és per la multitud innombrable de faltes venials que cometem en la vida present.
La 3.ª per la poca penitència que fem pels pecats mortals que ja havem confessat.
La 4.ª causa és perquè les ànimes en el Purgatori estan en una absoluta incapacitat per socorre's a si mateixes.
I 5.ª, finalment - avergonyeix-te oh cristià - també és causa de la durada de les penes d'aquestes pobres animetes, la tebiesa i descuit de la major part dels cristians en pregar i practicar bones obres per elles.
Dia 7. QUÈ COSA ÉS LA PENA DE DANY.
- La pena de dany és la privació de veure Déu, i és aquesta la pena major de les ànimes en el Purgatori, com també constitueix la pena més gran dels condemnats a l'infern, amb tot i ésser tan immensos els altres turments que sofreixen. Per això Santa Caterina, després d'haver dit que el suplici del Purgatori, pel que fa a la pena del sentit, és l'infern, afegeix: Amb tot i això aquesta pena li sembla suau (a l'ànima), en comparació d'aquella que li fa sofrir retardar sa unió amb Déu. I sant Joan Crisòstom diu que «un milió d'inferns, comprenent-hi solament la pena de sentit – s'entén – no són, ni de lluny, com la pena de dany, que és la privació de Déu.»
Com diu Santa Teresa, un es mor de no morir. Pensa, doncs, encara que no ho arribis a comprendre prou justament, que si bé és veritat que quant al temps és una pena finita, que s'acaba un dia o altre, resulta també en certa manera una pena infinita, perquè priva del Bé infinit, que és Déu.
Dia 8. IMMENSITAT DE LA PENA DE DANY.
- No hi ha comparació, ni exemple, ni manera de fer entendre la impetuositat i la força d'aquesta atracció de Déu, que Ell dona a les ànimes, i que és causa de la pena de dany.
I és cosa meravellosa en aquest sofriment de la pena de dany, pena suprema entre totes les penes, que encara que s'acosti l'hora de deslliurar-se i volar a la glòria, aquesta pena no disminueix; puix, com explica Santa Caterina, a mesura que el foc va purificant una ànima en el Purgatori, Nostre Senyor li va comunicant major llum de pau i de joia, de manera que es va fent un augment de tranquil·litat per mitjà del foc, però - diu - no succeeix el mateix amb la pena que resulta de la tardança en veure Déu, puix aquesta no disminueix encara que s'acosti al seu terme. Ans al contrari, segons sembla indicar la Santa, més aviat va augmentant. Tremolem, doncs, davant d'aquest suplici, tan extraordinari, que ni tan sols el podem comprendre justament.
Dia 9. EL NOSTRE POC AMOR A DÉU.
- Compara l'amor de Déu que tenen els Sants i les ànimes del Purgatori amb la teva fredor en el camí de la virtut i en el seu sant servei. Sembla talment que ho facis sols per obligació o per pur egoisme d'estalviar-te les penes, essent així que el motiu principal ha d'ésser l'amor de Déu i el desig de veure'l i contemplar-lo eternament. Pensa que aquesta fredor i manca de desig també l'hauràs de pagar en el Purgatori, i en més gran manera con major haurà estat la fredor en l'amor i en el desig de Déu. Refereixen alguns llibres que una persona estigué catorze anys en el Purgatori per son poc desig de Déu i de sa glòria. Sia el que es vulgui de l'exactitud d'aquest fet, el cert és que la nostra manca d'amor a Déu no pot menys esser castigada d'una manera o altra en el Purgatori, on són tan terribles totes les penes. Examina't bé sobre aquest punt i esmena't, ja que Déu et crida i et dóna temps encara per fer-ho.
Oració final
Oh ànimes turmentades de terribilíssims sofriments: nosaltres, que volem ésser devots vostres verdaders, us prometem de no oblidar-nos mai de vosaltres i de pregar contínuament a l’Altíssim per la vostra alliberació. Vulgueu correspondre a aquesta ofrena que us fem, impetrant-nos de Déu, prop del qual vosaltres tant podeu en favor dels mortals, que ens deslliuri de tots els perills de l’ànima i del cos; us demanem per nosaltres i per tots els nostres parents, amics, benefactors i enemics, el perdó dels pecats, la salvació de l'ànima i, per tant, la perseverança en el bé. Deslliureu-nos de tota mena de desgràcies, misèries, malalties, penes i treballs. Aconseguiu-nos la pau de l’esperit, assistiu-nos en tots els nostres actes, socorreu-nos aviat en les nostres necessitats espirituals i temporals, consoleu-nos i defenseu-nos en tots els nostres perills. Pregueu pel Sant Pare, per l’exaltació de la Sana Església, per la pau de les nacions, pels prínceps cristians, per la tranquil·litat del poble, i feu que un dia puguem alegrar-nos tots plegats en la glòria del Paradís. Amén.
V. Réquiem aetérnam dona eis Dómine.
R. Et lux perètua lúceat eis.
V. Réquiéscant in pace.
R. Amen.
V. Doneu-lis, Senyor, el repòs etern.
R. I que la llum perpètua les il·lumini.
V. Que reposin en pau.
R. Amén.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada