Pecats que criden la «venjança» de Déu

Els pecats que criden la "venjança" de Déu són quatre:
- Homicidi voluntari.
- Pecat impur contra la naturalesa.
- Oprimir el pobre.
- Defraudar la soldada als treballadors.

Més informació »

Darreries de l'home

Les darreries de l'home són quatre:
- Mort
- Judici
- Infern
- i Glòria

Més informació »

Benaurances

Les Benaurances són vuit:

- Benaventurats els pobres d'esperit, perquè d'ells és el regne del cel.
- Benaventurats els mansos, perquè ells posseiran la terra.
- Benaventurats els qui ploren, perquè ells seran consolats.
- Benaventurats els qui tenen fam i set de justícia, perquè ells seran saciats.
- Benaventurats els misericordiosos, perquè ells obtindran misericòrdia.
- Benaventurats els nets de cor, perquè ells veuran Déu.
- Benaventurats els pacífics, perquè ells seran anomenats fills de Déu.
- Benaventurats els qui pateixen persecució per la justícia, perquè d'ells és el regne del cel.

Més informació »

Obres de misericòrdia

Les obres de misericòrdia són catorze: set corporals i set espirituals.

LES CORPORALS

- Donar menjar al qui té fam.
- Donar beure al qui té set.
- Vestir el despullat.
- Visitar els malalts i presos.
- Recollir els pelegrins.
- Rescatar els captius.
- Enterrar els morts.

LES ESPIRITUALS

- Ensenyar l’ignorant.
- Donar bon consell al qui l'ha de menester.
- Corregir al qui va errat.
- Consolar al trist i desconsolat.
- Perdonar les injúries per amor a Déu.
- Sofrir amb paciència les flaqueses i molèsties del pròxim.
- Pregar a Déu per als vius i per als morts.

Més informació »

Pecats contra l'Esperit Sant

Els pecats contra l'Esperit Sant són sis:

- Presumpció de salvar-se sense cap mèrit.
- Desesperació de la misericòrdia de Déu.
- Impugnació de la veritat coneguda per a pecar amb més llibertat.
- Enveja de les gràcies del proïsme.
- Obstinació en el pecat.
- Propòsit de morir sense penitència.

Més informació »

Pecats capitals

Abans de res hem de definir què ès el pecat. El Catecisme de l'Església Catòlica ens diu:

1849. El pecat és una falta contra la raó, la veritat i la consciència recta, és un mancament a l'amor veritable, envers Déu i envers el proïsme, a causa d'una adhesió perversa a certs béns. Fereix la naturalesa de l'home i atempta contra la solidaritat humana. Ha estat definit com "una paraula, una acció o un desig contra la llei eterna"(Sant Agustí, Contra Faustum manichaeum, 22, 27; Sant Tomàs de Aquino, Summa theologiae, 1-2, q. 71, a. 6)

1865 El pecat crea un entrenament - una facilitat - al pecat; engendra el vici amb la repetició dels mateixos actes. D'aquí en resulten inclinacions desviades que enfosqueixen la consciència i corrompen l'apreciació -la valoració - concreta del bé i del mal. Així, el pecat tendeix a reproduir-se ia reforçar-se, però no pot destruir el sentit moral fins a la seva arrel.

1866 Els vicis poden ser catalogats segons les virtuts a què s'oposen, o també poden ser referits als pecats capitals que l'experiència cristiana ha distingit seguint sant Joan Cassià (Conlatio, 5, 2) i sant Gregori el Gran (Moralia in Job 31, 45, 87). Són anomenats capitals perquè generen altres pecats, altres vicis. Són la supèrbia, l'avarícia, l'enveja, la ira, la luxúria, la gola, la mandra.

Algunes definicions a "cop de diccionari"

- SUPÈRBIA

. La virtut oposada és l'humilitat
. Excessiva estima de si mateix amb menyspreu dels altres.
. Desig immoderat de la pròpia exaltació.

- AVARÍCIA

. La virtut oposada és la generositat.
. Desig excessiu i desordenat d’adquirir riqueses per guardar-les.
. Continència excessiva en les despeses.

- LUXÚRIA

. És l'oposat a la castedat
. La paraula prové del llatí luxuria que deriva de luxus: exuberància, excés. Aplicat al caràcter; intemperància, llibertinatge.
. Desig sexual extremat o en excés.

- IRA

. La virtut oposada és la paciència
. Emoció bàsica que sol manifestar-se amb una forta descàrrega del sistema nerviós autònom, sovint acompanyada d’activitats somàtiques agressives (injúries, càstigs, venjances, etc.) i normalment provocada per ofenses o restriccions reals o imaginàries.

- GOLA

. La virtut oposada és l'abstinència.
. Apetit desordenat de menjar i beure.

- PERESA

. La virtut oposada és la diligència.
. Repugnància al treball, a l’acció.

- ENVEJA

. Desig d'allò que un altre posseeix.
. Sentiment, especialment d’odi, envers qui posseeix una cosa que nosaltres no posseïm.

Definicions tretes de Diec2: , Enciclopedia.cat

Més informació »

Preceptes generals de l'Església

Els preceptes generals de l'Església són cinc:

• El primer: Oir Missa entera els diumenges i festes de guardar.
• El segon: No menjar carn els dies prohibits i dejunar els dies senyalats.
• El tercer: Confessar-se almenys una vegada a l'any.
• El quart: Combregar almenys per Pasqua.
• El cinquè: Subvenir a les necessitats de l'Església, contribuint-hi segons les lleis o costums.

Més informació »

Manaments de la Llei de Déu

Els Manaments de la Llei de Déu són deu. Els podeu trobar descrits a Ex 20,1-17 i Dt 5,6-21.

AMOR A DÉU...

• El primer: No tindràs altre Déu fora de Mi.
• El segon:  No prendràs el Nom de Déu en va.
• El tercer: Santificaràs les festes.

AMOR AL PROÏSME...

• El quart:  Honraràs pare i mare.
• El cinquè: No mataràs
• El sisè:     No cometràs accions impures.
• El setè:    No furtaràs (No robaràs).
• El vuitè:   No diràs fals testimoni, ni mentiràs.
• El novè:   No desitjaràs la muller del teu pròxim.
• El desè:   No desitjaràs els béns del teu pròxim.

Aquests deu manaments s'engloben en dos, és a dir: estimar Déu sobre totes les coses i el proïsme com a tu mateix, per amor de Déu. (Mt 22,36-40)

Més informació »