Sóc vostre, oh Bon Jesús,
perquè sou el meu Creador,
perquè de tota l'eternitat m'heu portat dins de vostra intel·ligència
com una criatura és portada per la mare;
sóc vostre perquè m'heu rescatat del poder del dimoni
i m'heu comprat pel preu de vostra preciosíssima Sang;
sóc vostre com el fill és del pare,
com la sarment és del cep,
com el fruit és de l'arbre,
ja que de la vostra Creu som fruit tots els cristians:
i encara que mil vegades m'he rebel·lat contra vós,
el vostre Cor
dolcíssim mai ha deixat d'estimar-me;
heu llençat per mi doloroses llàgrimes
en els dies de la meva prevaricació,
i mogut pel vostre Cor amantíssim
no heu parat fins a fer-me tornar a
la gràcia.
Oh Cor que tant m'heu estimat!
Oh Cor que tantes vegades he entristit i omplert d'amargura!
A vós em consagro
i protesto mil vegades
de no donar-vos d'aquí endavant cap motiu d'aflicció:
ans al contrari,
recordant-me de les ocasions passades
en què us he omplert
d'amargura,
proposo d'aquí endavant;
estimar-vos pels qui no us estimen,
honorar-vos pels qui us menyspreen,
propagar la vostra glòria
per a satisfer les amargures
que al vostre Cor causen aquells qui,
estant obligats a expandir-la,
us miren amb la major
indiferència.
Proposo emprar tot el meu cor en estimar-vos,
i
voldria tenir mil cors per estimar-vos més encara;
vull que des d'ara
la meva ànima sigui un sagrari vostre,
tancat a tota vana passió
humana,
un lloc de repós per vós,
una viva imatge del vostre
Cor:
de manera que,
dedicant-se durant tota la vida a amar-vos,
l'últim pensament que faci a l'hora de la mort
sigui un acte d'amor a
vós,
oh Jesús dolcíssim,
que voleu glorificar la meva ànima per
tota l'eternitat.
Amén.
Jo voldria, Senyor,
rebre-us amb aquella puresa, humilitat i
devoció
amb què us va rebre la vostra Santíssima Mare;
amb l'esperit i fervor
dels sants.
"Viacrucis Yo me quedo_2016" by tonynunez1963 is licensed under CC PDM 1.0
Acte de contrició
Oh Jesús meu clementíssim, perquè sou infinitament bo i misericordiós, us estimo mes que totes les coses, i de tot cor em penedeixo d'haver-vos ofès, oh el meu Sobirà Bé; us ofereixo aquest sant camí en honor d'aquell dolorosíssim que Vas féreu per mi, indigníssim pecador; faig intenció de guanyar totes les santes indulgencies i pregar per tots aquells fins i motius pels quals fou concedit un tan gran tresor, suplicant-vos humilment que de tal manera el faci, que m'ajudi per obtenir la vostra misericòrdia en aquesta vida i la gloria eterna en l'altra.
Primera Estació
«Mereix pena de mort!t», van dir de Jesús els membres del Sanedrí, i, com no podien executar a ningú, el van portar de la casa de Caifàs al pretori. Pilat no trobava motius per condemnar Jesús, i fins i tot va intentar alliberar-lo, però, davant la pressió amenaçadora del poble instigat pels seus cabdills; “Crucifica’l, crucifica’l”, “Si deixes lliure aquest home no et pots dir amic del Cèsar. Tothom qui es fa rei va en contra del Cèsar.”, va pronunciar la sentència que li reclamaven i els lliurà Jesús, després d’assotar-lo, per què fos crucificat.
Oh Jesús meu! vós que voluntàriament us carregàreu la pesadíssima Creu formada de les meves culpes, feu-me conèixer la gravetat d'elles, a fi que les plori sempre mentre tingui vida.Condemnat mort, Jesús va quedar en mans dels soldats del procurador, que el van portar al pretori i, reunida la tropa, van fer mofa d'ell. Arribada l'hora, li van treure el mantell de porpra amb que l'havien vestit per a la burla, li van posar de nou les seves robes, li van carregar la creu en què havia de morir i van sortir camí del Calvari.
Jesús estava esgotat per la sang perduda en la flagel·lació i debilitat per la acerba dels patiments físics i morals que li havien infligit aquella nit. En dejú i sense haver dormit, comença a caminar, però als pocs passos cau a terra. Llavors es succeeixen els cops i les imprecacions dels soldats, les rialles i l’expectació del públic. Jesús, amb tota la força de la seva voluntat i mentre el maltracten a cops i empentes, aconsegueix aixecar-se per seguir el seu camí.
Pel camí cap al Calvari, Jesús va acompanyat per una multitud de soldats, caps jueus, poble, gent de bons sentiments ... També es troba allà Maria, que no aparta la vista del seu Fill, que, al seu torn, l'ha entrevist entre la multitud. Però arriba un moment en què les seves mirades es troben, la de la Mare que veu el Fill destrossat, la de Jesús que veu a Maria trista i afligida, i en cada un d'ells el dolor es fa més gran en contemplar el dolor de l'altre, al mateix temps que tots dos se senten consolats i confortats per l'amor i la compassió que es transmeten.
Jesús va sortir del pretori portant la seva creu coll, però la seva Primera Caiguda posa de manifest el seu esgotament. Tement que la Víctima sucumbeixi "abans d'hora", els soldats, li busquen un substitut. El Centurió obliga a un tal Simó de Cirene, que venia del camp i per allí passava, que es carregui la creu sobre les seves espatlles i la porti darrere de Jesús. Potser Simó pren la creu de mala gana i a la força, però després, mogut per l'exemple de Crist i tocat per la gràcia, la abraça amb amor i resignació i és per ell i els seus fills font de conversió.
Diu el profeta Isaïes: «No tenia figura ni bellesa que es fes admirar, ni una presència que el fes atractiu. Era menyspreat, rebuig entre els homes, home fet al dolor i acostumat a la malaltia. Semblant a aquells que ens repugna de mirar, el menyspreàvem i el teníem per no res » . És la descripció profètica de la figura de Jesús camí del Calvari, amb la cara desfigurada pel sofriment, la sang, les escopinades, la pols, la suor ... És llavors quan una dona del poble anomenada Verónica, s’obre pas entre la multitud portant un llençol amb el qual neteja piadosament el rostre de Jesús. El Senyor, com a resposta de gratitud, li deixa gravada la seva Santa Faç.
Jesús havia pres de nou la creu i amb ella a coll va arribar al cim de la pujada del carrer que donava a una de les portes de la ciutat. Allà, extenuat, sense forces, va caure per segona vegada sota el pes de la creu. Faltava poc per arribar al lloc en què havia de ser crucificat, i Jesús, entestat a dur a terme fins a la meta els plans de Déu, encara va aconseguir reunir forces, aixecar-se i prosseguir el seu camí.
Diu l'evangelista Sant Lluc que Jesús, camí del Calvari, es va trobar unes dones que ploraven i es lamentaven per Ell. Jesús es girà cap a elles els va dir: « - Filles de Jerusalem, no ploreu per mi; ploreu més aviat per vosaltres mateixes i pels vostres fills.», afegint-los, en figures, que si la ira de Déu s'acarnissava com veien amb el Just, ja podien pensar com ho faria amb els culpables.
Arribat al Calvari, Jesús cau per tercera vegada, exhaust i sense forces per tornar a aixecar-se. Les condicions en que estava i la contínua pujada l'havien deixat sense alè. Però malgrat tot torna a aixecar-se. Vol lliurar-se totalment fins al final.
Ja en el Calvari i abans de crucificar a Jesús, li van donar a beure vi barrejat amb mirra, era una piadosa costum dels jueus per esmorteir la sensibilitat del que havia de ser ajusticiat. Jesús ho va provar, com a gest de cortesia, però no va voler beure; preferia mantenir la plena lucidesa i consciència en els moments suprems del seu sacrifici. D'altra banda, els soldats van despullar a Jesús, sense cap cura ni delicadesa, de les seves robes, incloses les que estaven enganxades a la carn viva, i, després de la crucifixió, se les van repartir.
«I el van crucificar», diuen concisament els evangelistes. Havia arribat el moment terrible de la crucifixió, i Jesús va ser fixat a la creu amb quatre claus de ferro que li lligaven mans i peus. Van aixecar la creu en l’aire i el cos de Crist va quedar entre cel i terra, penjat dels claus i recolzat en un sortint que hi havia a meitat del pal vertical. A la part superior d'aquest pal, a sobre del cap de Jesús, van posar el títol o causa de la condemna: «Jesús de Natzaret, el rei dels jueus». També crucificar amb ell dos lladres, un a la dreta i l'altre a l'esquerra.
Des de la crucifixió fins a la mort van transcórrer tres llargues hores que van ser de mortal agonia per a Jesús i d'altíssims ensenyaments per a nosaltres. Des del principi, molts dels presents, incloses les autoritats religioses, li van fer ultratges i escarnis. Poc després va passar l'episodi del bon lladre, a qui va dir Jesús: «Avui seràs amb mi al paradís». Sant Joan ens explica un altre episodi emocionant per nosaltres: Jesús veu la seva Mare al costat de la creu i amb ella a Joan i diu a la seva Mare: «Dona, aquí tens el teu fill», després diu al deixeble: «Aquí tens la teva mare », i d'aleshores ençà el deixeble la va acollir a casa seva. Després d'això, ens diu el mateix evangelista, sabent Jesús que tot s'havia complert, va dir: «Tinc set». Va prendre el vinagre que li van acostar, i va afegir: «Tot s'ha complert». Llavors inclinà el cap i va lliurar l'esperit.
Perquè els cadàvers no quedessin a la creu l'endemà, que era un dissabte molt solemne per als jueus, aquests van pregar a Pilat que els trenquessin les cames i els retiressin, els soldats només van trencar les cames dels altres dos, i a Jesús, que ja havia mort, un dels soldats li va travessar el costat amb una llança. Després, Josep d'Arimatea i Nicodem, deixebles de Jesús, un cop obtingut el permís de Pilat i ajudats pels seus criats o per altres deixebles del Mestre, es van acostar a la creu per desclavar amb cura i reverència els claus de les mans i els peus i amb tot mirament el van despenjar. Al peu de la creu hi havia la Mare, que va rebre entre els seus braços i el va posar a la falda el cos sense vida del seu Fill.
Josep d'Arimatea i Nicodem van prendre després el cos de Jesús dels braços de Maria i el van embolicar amb un llençol que Josep havia comprat. A prop d'allà tenia Josep un sepulcre nou que havia cavat per a si mateix, i en ell van enterrar a Jesús. Mentre els homes procedien a la sepultura de Crist, les santes dones que solien acompanyar-lo, i sens dubte la seva Mare, estaven assegudes davant del sepulcre i observaven on i com quedava posat el cos. Després, van fer rodar una gran pedra fins a l'entrada del sepulcre, i van tornar tots a Jerusalem.
Passat el dissabte, Maria Magdalena i altres pietoses dones van anar de bon matí al sepulcre. Arribades allà van observar que la pedra havia estat remoguda. Van entrar al sepulcre i no van trobar el cos del Senyor, però van veure un àngel que els va dir: «Busqueu Jesús de Natzaret, el Crucificat, ha ressuscitat, no és aquí». Poc després van arribar Pere i Joan, que van comprovar el que els havien dit les dones. Aviat van començar les aparicions de Jesús ressuscitat: la primera, sens dubte, la seva Mare, després, a la Magdalena, a Simó Pere, als deixebles d'Emaús, al grup dels apòstols reunits, etc., i així durant quaranta dies. Ningú va presenciar el moment de la resurrecció, però van ser molts els que, sent testimonis presencials de la mort i sepultura del Senyor, després el van veure i van tractar el ressuscitat.
Mireu-me, oh estimat i bon Jesús,
agenollat davant la vostra
presencia,
i amb el major fervor de l’ànima
us demano i suplico
que vulgueu
imprimir en el meu cor
vius sentiments de fe, esperança i caritat,
vertader
penediment dels meus pecats
i voluntat ben ferma d'esmenar-me’n
mentrestant amb
el major afecte i dolor,
considero i planyo de cor les vostres cinc ferides,
i
poso davant els meus ulls
allò que digué de vós,
oh bon Jesús,
el vostre profeta
David:
Han foradat les meves mans i els meus peus,
i es poden comptar tots els
meus ossos.
"Custodia Eucarística, Eucharistic Monstrance" by davideucaristia is licensed under CC0 1.0
.jpg)
Oh Jesús meu! Per mediació del Cor Immaculat de Maria Santíssima us ofereixo les oracions, obres i treballs del present dia, en reparació de les ofenses que us fan, i per les altres intencions del vostre Sagrat Cor.
Oh Cor diví de Jesús: Per mediació del Cor immaculat de la Verge maria, us ofereixo les oracions, obres i sofriments d'aquest dia, en reparació dels pecats meus i de tots els homes, i per les intencions per les quals vós mateix us oferiu perpètuament en el Santíssim Sagrament. En particular, us les ofereixo per les intencions de l'Apostolat de l'Oració que el Sant Pare ha assenyalat per aquest mes. Amén.