203. Entre les formes de pregària a la Mare de Déu, recomanades pel Magisteri, hi ha les lletanies. Consisteixen en una prolongada sèrie d'invocacions dirigides a la Mare de Déu, que, en succeir-se una a una altra de manera uniforme, creen un flux de pregària caracteritzat per una insistent lloança-súplica. Les invocacions, generalment molt breus, consten de dues parts: la primera de lloança ("Virgo Clemens"), la segona de súplica ("ora pro nobis").
Als llibres litúrgics del Ritu Romà hi ha dos formularis de lletanies: Les Lletanies Lauretanes., per les quals els Romans Pontífexs han mostrat sempre la seva estima; les Lletanies per al ritu de coronació d'una imatge de la Mare de Déu, que en algunes ocasions poden constituir una alternativa vàlida al formulari lauretà.
No seria útil, des del punt de vista pastoral, una proliferació de formularis de lletanies; d'altra banda, una limitació excessiva no tindria prou en compte les riqueses d'algunes esglésies locals o famílies religioses. Per això, la Congregació per al Culte Diví ha exhortat a "prendre en consideració altres formularis antics o nous en ús a les Esglésies locals o Instituts religiosos, que resultin notables per la seva solidesa estructural i la bellesa de les seves invocacions". Aquesta exhortació fa referència, evidentment, a àmbits locals o comunitaris ben precisos.
Com a conseqüència de la prescripció del Papa Lleó XIII de concloure, durant el mes d'octubre, la recitació del rosari amb el cant de les lletanies Lauretanes, es va crear en molts fidels la convicció errònia que les lletanies eren com una mena d'apèndix del rosari. En realitat, les lletanies són un acte de culte per si mateixes: poden ser l'element fonamental d'un homenatge a la Mare de Déu, poden ser un cant processional, formar part d'una celebració de la Paraula de Déu o d'altres estructures cultuals.
Font: Directori per la Pietat Popular i la Litúrgia (punt 203)
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada